La Silvia va començar la seva experiència professional en una Residència Geriàtrica de Barcelona quan només tenia 18 anys. Malgrat no tenir formació, aquella experiència la va marcar per sempre i va inocular en la seva vida, com a anys després havia de comprendre, el germen de la vocació.
Va estar dos anys treballant amb el col·lectiu de persones dependents però, malgrat l’experiència va ser meravellosa per a ella, no aconseguia viure dignament amb el sou que li proporcionava l’acompliment de les seves tasques professionals en aquesta Institució.
Forçada per la necessitat de buscar un futur millor, va treballar durant diversos anys en hostaleria hospitalària fins que, quedant-se embarassada del seu fill, va decidir acollir-se a una excedència per maternitat per a la seva criança.
De retorn al món laboral, va treballar en empreses de servei d’àpats per a Centres Escolars fins que va començar a fer serveis domiciliaris a persones grans de manera particular.
Encara sense formació, va cuidar de molts ancians i persones malaltes fins que va conèixer la veritable realitat del col·lectiu: si volia treballar, cotitzar, disposar de les mínimes cobertures que emparen a qualsevol treballador al nostre país, havia de formar-se, i per tant, professionalitzar-se.
És llavors quan la Silvia arriba, amb 49 anys, de la mà del programa LABORA, a la Fundació Ared, on en l’actualitat està cursant el Certificat Professional d’Atenció a persones dependents en Institucions Socials.
“Estoy en este mundo por vocación. Todavía recuerdo las risas de mis usuarios y todos los buenos momentos que hemos compartido. Nos seguimos llamando y estoy en contacto con sus familias. Cada vez que los recuerdo me emociono. Ahora que soy madre me doy cuenta de la importancia que el cariño tiene en la vida.
Estoy estudiando en Fundació Ared para mejorar mi vida, para optar a un futuro mejor, aunque tengo miedo porque el convenio regulador de los técnicos sociosanitarios nos proporciona sueldos muy bajos. Pero soy una hormiguita, lo compensaré con esfuerzo y ahorro. No me queda otra porque soy madre soltera.”
